Pioggia d'estate [Catalan translation]

Quant de temps ha passat, tresor meu, sense tu.

Quants jorns i records perduts entre els núvols;

la distància arrossega els pensaments; se'ls enduu.

Què se n'ha fet, d'allò que vaig ser ahir, d'allò que vaig ser ahir?

Seguiràs els meus passos per la sorra...

Et veuré avançar dins la boira...

Com si cada instant viscut amb tu

fos una onada que m'allunya i m'apropa a tu,

com una pluja d'estiu, oh!

Ets com una pluja d'estiu, oh!

Quant de temps ha trigat mon cor a comprendre,

desxifrar la joia i el dol entre les llàgrimes.

La distància sobrepassa els pensaments, em porta

a recórrer nous viaranys, diferents dels d'ahir...

Tu, que saps com llevar-m'hi, del desert;

veig en tu el meu equilibri perfecte.

Geometria que dibuixa el meu destí...

Tu, que ets tot allò que jo sóc...

Com si cada instant viscut amb tu

fos una onada que m'allunya i m'apropa a tu,

com una pluja d'estiu, oh!

Ets com una pluja d'estiu, oh!

Com si cada instant viscut amb tu

fos una onada que m'allunya i m'apropa a tu,

com una pluja d'estiu, oh!

Ets com una pluja d'estiu, oh!