És la màgia del teu cos o el perfum del teu alè?
És el foc de ta foguera qui m'hi té, de presonera.
El verí dolç del teu encant és la flama que em va cremant;
és la mel de ta tendresa la raó de la meva bogeria.
No sóc res sense la llum de ton esguard,
sense l'eco de tes rialles, que entren per la meva finestra
Ets l'amo de l'escalfor sobre el meu coixí,
de les meves nits de melangia,
dels meus somnis i esperances.
Ets pella morena,
cant de passió i sorra
Ets pell morena,
nit sota els estels
Ets pell morena;
platja, sol i palmeres.
Ets pell morena,
somni de ma Primavera!
Són els teus petons fruita dolça que m'embriaga,
que s'enduu els meus dols i em torna, finalment, la calma
Presonera del teu amor a l'albada;
dels teus petons, les teves carícies que m'hi resten, a l'ànima.
Pell morena, ets cumbia, sol i sorra
Pell morena, el meu deliri i la meva condemna
És la màgia del teu cos o el perfum del teu alè?
És el foc de ta foguera qui m'hi té, de presonera.
Ai, Déu!
Pell morena, ets cumbia, sol i sorra
Pell morena, el meu deliri i la meva condemna
Ets suau com el vent, ets un dolç pensament
Ets el sol de mons bladars, ets la mel dels meus canyars.
Ets pell morena
Perquè només al teu costat en sóc, de feliç
Ets pell morena
En tinc tantes, de coses per tu!
Ets pell morena
Em consumeixo en ta foguera, lentament
Ets pell morena
Tu m'has fet presonera...