No n’hi ha pas de sant que pagui el meu esmorzar
al banc a la Piazza Grande
però quan tinc gana, mercaders com jo, aquí no n’hi ha.
Dorm a l’herba i tinc molts d’amics al voltant meu
els enamorats de la Piazza Grande
de les seves males sorts, dels seus amors, ho sé tot, falsos o no
A la meva manera, necessitaria també carícies.
A la meva manera, necessitaria també somniar.
Una vera família meva no en té pas,
i la meva casa és la Piazza Grande
i al que creu en mi, prenc i dono amor, tant com en tinc.
Amb mi, dones generoses, no n’hi ha.
robo l’amor a la Piazza Grande,
i encara sort que bandits com jo, aquí no n’hi hagi pas.
A la meva manera, necessitaria també carícies.
Necessitaria també pregar a Déu,
Però la meva vida no la canviaré mai
A la meva manera, aquell que sóc he volgut ser-ho.
Llençols blancs per cobrir-se no n’hi ha
sota els estels a la Piazza Grande
i si la vida no té pas somnis, jo en tinc i te’ls dono.
I si no n’hi ha més gent com jo,
vull morir a la Piazza Grande
entre els gats que no tenen pas amo, com aquells que m’envolten.