A la Tramuntana he demanat:
baixa la veu quan passis,
tanca la porta de la llar,
deixa'm aquest silenci.
Al fons d'aquest petit racó
tota la nit vigilo,
però al matí ha entrat la mort
i ha pres qui més estimo...
Adéu amor, jardí de flor menuda,
illa del meu cor i mar que m'envoltava!
Adéu besades, gavines de la nit;
adéu al temps encara per venir...
Sé que l'estiu no tornarà
a despertar els meus arbres.
El meu jardí ja va esborrant
els verds que l'envoltaven.
Com el velam d'aquell vaixell
que es fa petit anant-se'n
se'm fa petit el món sencer,
avui trencat d'absències.
Adéu amor, jardí de flor menuda,
illa del meu cor i mar que m'envoltava!
Adéu besades, gavines de la nit;
adéu al temps encara per venir...