Enmig del pit hi tinc
una finestra blava
oberta sobre el port
d'una illa blanca;
et mostrarà la mar
tempesta i calma...
Tempesta i calma...
Dins el meu pit hi tinc
la meva cambra.
Obre la porta al fons;
sentiràs l'aire
i entraràs al jardí:
petita estança...
Petita estança...
Enmig dels tarongers
una font raja;
escolta la cançó
que la font canta
i et dirà molt baixet
que l'amor passa!
Que l'amor passa!
Damunt el pit hi tinc,
com dolça marca,
la teva mà, amic;
coloma blanca.
Ben endins del xiprer
nia la «garsa»...
Nia la «garsa»...
_________________________
Camin al teu costat
cap a escoles emblanquinades.
Callada som per tu,
amiga de les teves paraules.
Em miro dins tons ulls
com dins el fons d'unes aigües;
hi veig el meu esguard
i llunyanes imatges.
Dormia al teu costat
i habitava els teus somnis
tranquils com el camí
en el cel d'un ocell, sol
en el seu vol...
Caminàrem ahir
per camins de pedres altes
i, entre els tarongers,
vers el fons,
com en un tassó d'aigua:
la mar petita i blava
i una vela blanca.