La petenera1 està mala
la nit no la passarà.
Tanqueu portes i finestres
fermeu els forellats.
Riu, que sap que se l'emporten,
que no li queden mes hores;
joia que no llueix,
el goig ja ha sigut baudit.
La petenera està mala,
la nit no la passarà
ai ai ai.
La galana, qui l'ha vista
nívia com el gesamí.
No hi havia en la ribera
flor com esta en tant jardí.
Pètals que van arruant-se
i mustigant-se les fulles,
la saba va assecant-se,
esvaïnt-se la color.
La galana qui l'ha vista,
la de galtes d'albercoc.
Ai ai ai ai
Valgan's Déu! El vespre avança,
esta nit plourà i no poc.
Dones, amagueu les robes,
les sinagües i els mitjons.
Despareu la taula
i acosteu les cadires
que vindrà amb mantellines
el veinat xafant el fang.
Valgan's Déu el vespre avança,
prompte ens caldrà cressol.
Ai ai ai ai
Tanca els ulls la petenera
poc a poc, i no és per son.
Dona'm la mà, companyona,
i la mà és tot gelor.
Duen baixant les escales,
dues colometes blanques
un corona de plomes
per a que alces el vol.
Tanca els ulls petenera,
dorm ara, Petenera!
dorm ara, ara que tens son.
1. Una mujer que muere de sufrimiento, enfermedad, o que esta próxima a su muerte.