Deixares el mas sense acomiadar-te de ningú
i des de llavors mai més no hem sabut res de tu.
Em va dir la dona
del de la tafona,
que per Barcelona
vas fent.
I baixí a trobar-te
cansat d'esperar-te
i d'escriure cartes
al vent.
Infructuosament busco els teus ulls blaus per tot arreu.
De remenar la ciutat, en trec un mal de peus.
No sé, ho pots ben creure,
si caminar o seure.
Per més que et vull veure
no et veig.
Als de la muntanya
la ciutat estranya
ens causa migranya
i mareig.
Ep...
Sóc jo.
Que no em sents...?
Perdut en la ciutat,
només vull saber si estàs bé.
Si t'agrada el mar.
Ep...
Sóc jo.
Que no em sents...?
Què he de fer amb el gat
que amb les presses vas deixar-te,
com a mi, oblidat?
Engego coloms missatgers però perdem el rumb.
Encén un foc al terrat u faig senyals de fum.
Però un cop d'oratge
barreja el llenguatge
i escampa el missatge
per cel.
Cruel la fortuna
bufa i se'n riu, d'una
rescatada lluna
de mel.
Omplo una ampolla amb versos d'amor i dol per tu
i la llanço al mar pregant l'ajuda de Neptú
però una ona fera
l'esclafa amb fal·lera
contra l'escullera
del moll
i veig com naufraga
una altra vegada
l'esperança errada
del foll.
Ep...
Sóc jo.
Que no em sents...?
Perdut en la ciutat,
només vull saber si estàs bé.
Si t'agrada el mar.
Ep...
Sóc jo.
Que no em sents...?
Què he de fer amb el gat
que amb les presses vas deixar-te,
com a mi, oblidat?
Demà de matí, vençuts, tornarem el gat i jo
on les gallines no ponen i les geranis no fan flor.
On sense alegria
em troben els dies
mirant-me la via
del tren.
Em dol, a la butxaca,
la foto, tan maca,
de tu, jo, la vaca
i el nen.
Ep...
Sóc jo.
Que no em sents...?
No em sents...?
No em sents...?