Avui els teus ulls no tenen color
i l'única foto teva se'm trencà
però en el record que encara em queda de tu
es tornen blaus.
Començo a pensar que era veritat
el que digueres un segon abans de marxar
i encara que en realitat jo no ho he passat bé
et segueixo esperant, i jo
avui camino per l'aigua
que un dia convertires en vi
ensenyant-me el camí.
Perdona'm àààààààngel
pel que t'he fet,
saps millor que ningú
quant t'estimo.
El meu telèfon no sona,
suposo que ets tu
donant-me les de sorra,
tapant-me la llum.
Avui la lluna no em fa dormir,
només da que el sol tardi a sortir
i amb els primers raig començará un altre dia dur sense tu
i avui camino per l'aigua
que un dia convertires en vi
ensenyant-me el camí...
Perdona'm àààààààngel
pel que t'he fet,
saps millor que ningú
quant t'estimo.
El meu telèfon no sona,
suposo que ets tu
donant-me les de sorra,
tapant-me la llum.
Perdona'm àààààààngel
pel que t'he fet,
saps millor que ningú
quant t'estimo.
El meu telèfon no sona,
suposo que ets tu
donant-me les de sorra,
tapant-me la llum.
La llum que tu em donares,
la llum que em feia costat,
per aiò les meves paraules
surten ensangrentades.
Mira que adverires, sí,
que el teu amor no era cec, no,
i avui et dono dos xarrups
i ara començar de zero,
i ara començar de zero,
i ara començar de zero.