El vent està bufant fort,
Les estrelles s'han apagat.
Pels carrers corre el sol
I la gent amb els ulls tancats.
Que no sap on va...
Que no sap on va...
Camí del lloc més alt,
Ja no tenim on trepitjar.
Paguem el preu més car
En nom de la felicitat.
Parlem per no dir res:
Creiem que som eterns,
És tot el que hem après
Des que es va inventar el temps.
No hem volgut canviar!
El món hem desbocat;
Diuen que ara s'està acabant
Però, tot seguirà igual
Quan el vent se'ns haurà emportat.
Si no trobem la clau,
Anirem aguantant;
Quan estarem cansats
Fugirem, però endavant.
Mai no és tard...
Ja s'ha acabat el temps
De les promeses!
Ja s'ha acabat el temps
De les paraules!
Mai no és tard...
Parlem per no dir res:
Creiem que som eterns.
Paguem el preu més car
En nom de la felicitat.
Ja s'ha acabat el temps
De les promeses!
Ja s'ha acabat el temps
De les paraules!