Que hi hagi llum on hi havia foscor,
que hi hagi amor on hi havia odi
i, fins i tot enmig dels horrors de la nit,
tard o d’hora arriba el dia.
Que hi hagi alegria on hi havia tristesa,
que hi hagi esperança on no n’havia
i, encara que la teva sang es vessés,
Neda1, el teu cor segueix vivint.
"Gent del món, defeneu la llibertat!",
criden les veus des de la costa llunyana,
perquè els vents de canvi bufen més fort
i els malvats cauran
perquè la llibertat no esperarà més.
Que hi hagi primavera on hi havia invern,
que hi hagi verd on hi havia gris;
encara que el lleó sembla dormir,
tard o d’hora es despertarà.
"Gent del món, defeneu la llibertat!",
criden les veus des de la costa llunyana,
perquè els vents de canvi bufen més fort
i els malvats cauran
perquè aquí la llibertat no esperarà més.
Les dones del món han mort por la llibertat,
escolteu com criden des de la costa llunyana,
perquè els vents de canvi bufen més fort
i els malvats cauran
perquè aquí la llibertat no esperarà més.
"Gent del món, defeneu la llibertat!",
criden les veus des de la costa llunyana,
perquè els vents de canvi bufen més fort
i els malvats cauran.
La gent del món ha mort por la llibertat,
escolteu com criden des de la costa llunyana,
perquè els vents de canvi bufen més fort
i els malvats cauran
perquè aquí la llibertat no esperarà més.
Gent del món!
1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Neda_Agha-Soltan