Jo era dreta enllà, feliç i tota sola,
Lliure, sense deure res a ningú
I ella et feia un petó
I no sé pas perquè semblava trista.
I allò que tant desitjava,
Tampoc ara ho veig;
I, per tu, vaig començar
A envejar-la.
Sabia de tu, ho sabia tot...
Hi vaig caure, al teu pit glaçat:
Només hi batega una pedra!
Allà on fas un petó, la pell s'esquerda...
Ho sabia tot i vaig avenir-me a tot...
Només vaig lluïr un cop!
L'amor no és pas tot allò que veus;
Doncs, ves amb compte amb qui enveges...
Jo era dreta enllà, feliç i tota sola,
I podria haver-hi restat mig segle, com a mínim
Mes, quan la felicitat ens avorreix
Els problemes esperen rere la cantonada...
Tresor meu, sabíem bé
Què és el que fem:
Cerquem en và
Allò que ja tenim.
I que demà em trobaré sola de nou
I que el matí ho canvia tot...
Ho sabía tot, però el cor continua bategant
Fins it tot quan s'ha trencat!