Pare meu, que ja no ets al poble.
Pare meu, que potser algun dia, molt discretament, estimava.
Pare meu, que te’n vas anar pel camí, sense ganes.
Pare meu, que potser algun dia, molt discretament, estimava.
Per la sang que em corre tant brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se’m esborren...
Com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!
Per la cicatriu que et partia sencer el ventre,
pare meu!
Pels teus secrets de la ceba als dits de la mare,
pare meu!
Per les tardes pàl•lides a la cuina de casa,
pare meu!
Pels somnis que devien ser teus
escolant-se per la pica...
pare meu, pels germans meus
escolant-se per la pica...
Que et retrobi la memòria,
la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh, pare meu.
Pels fils que em lliguen als teus noms,
les teves mans i el teu crani rotund,
i el teu riure que no m’agradava...
Quan jo només volia anar a collir
pare meu!
fonoll, passat el pont dels vermells,
pare meu!
Que retrobi intactes les meves condemnes,
pare meu!
condemnes de nena de set anys,
pare meu!
Trobo intactes, pare meu,
la teva història i la meva,
pare meu, juntes,volent-se,
la teva història i la meva...
Gall, gallina o poll, pare meu?
Gall, gallina o poll, pare meu?
Com mai no vam poder ser,
com mai no podran ser, ara .
Com mai no vam poder ser,
com mai no podran ser, ara.
Com mai no vam poder ser
com mai no podran ser, ara.
Com mai no vam poder ser
com mai no podran ser....
Gall, gallina o poll, pare meu?
Gall, gallina o poll, pare meu?
pare meu...
Pare meu, que ja no ets al poble...