Moltes vegades et vaig dir que abans de fer-ho
s'havia de rumiar molt bé,
que a la nostra unió
li feia falta carn i desig també,
Que no n'hi havia prou amb que m'entenguessis
i que morissis per mi,
que no n'hi havia prou que en el meu fracàs
jo em refugiés en tu,
I ara veus el què ha passat
al final ha nascut, en passar els anys,
el gran cansament que provoco en tu,
i malgrat és penòs ho has de dir.
Per la meva part esperava
que una dia el temps s'encarregués del final,
si no hagués estat així
jo hauria seguit jugant a fer-te feliç,
I malgrat el plor és amarg pensa en els anys
que tens per viure,
Que el meu dolor no és menys i el pitjor
és que ja no puc sentir.
I ara tractar de conquerir
amb va afany aquest temps perdut
que ens deixa vençuts sense poder conéixer
allò que en diuen amor,
per viure,
per viure.