Déu - Pare Nostre, qui sou al Cel
Oh, Déu - i mon pare
Qui també hi és, al cel.
Que la llum
D'aquesta espelma vacil·lant
Il·lumini la nit, de la faisó
Que ton esperit il·lumina la meva ànima.
Pare, què pots escoltar-me?
Pare, què pots veure'm?
Pare, què pots trobar-m'hi, dins la nit?
Pare, què hi ets, a prop meu?
Pare, què pots escoltar-me?
Pare, Pare, què pots ajudar-me a no tenir-ne pas, de por?
En esguardar els cels
Em sembla trobar-hi un milió d'ulls;
Quins són els teus?
On ets ara, que l'ahir
S'ha acomiadat
I ha tancat les seves portes?
La nit és molt més fosca,
El vent és molt més fred
El món que veig és molt més gran ara que estic sola.
Pare, si et plau perdona'm.
Intenta entrendre'm.
Pare, què no saps pas que no en tenia cap altra, d'elecció?
Què pots sentir-me pregar,
Tot allò que dic,
Malgrat que la nit és plena de veus?
Recordo tot el que vas ensenyar-me,
Cada llibre que he llegit.
Poden totes les paraules dins tots els llibres
Ajudar-me a afrontar l'avenir?
Els arbres són molt més alts
I em sento molt més insignificant.
La lluna es troba el doble de sola
I els estels brillen la meitat que abans.
Pare, com t'estimo!
Pare, com et necessito!
Pare, com t'enyoro
Quan em feies un petó de bona nit...