Estel de la meva vida,
espera'm, amor meu.
Amb prou feines t'il·lumines
i ja dius adéu.
Com un pètal que viatja enlaire
i deixa una carícia per la meva pell.
Amb tinta d'aigua clara
sobre una pedra al sol
et vaig dibuxar lentament
els seus ulls i la meva veu.
Com gotes d'aigualada cauen en un llac
i trenquen el mirall al cel blau.
Coloma blanca
passares tan a prop de ma finestra
que remogueres tot amb tes ales
escabellares ma ànima sencera.
Mai no t'oblidaré
i sempre portaré
ta cara a sobre de ma cara.
Quan torni el febrer
i s'hagi post el sol
et cercaré dins la nit, estel del meu amor.
Bufaré amb tu la teva primera espelma
i creuaràs el mantell celestial.
Coloma blanca
passares tan a prop de ma finestra
que remogueres tot amb tes ales
escabellares ma ànima sencera.
Mai no t'oblidaré
i sempre portaré
ta cara a sobre de ma cara. (x2)
Ta cara a sobre de ma cara. (x3)