Fins i tot quan tot demana una mica més de calma,
fins quan el cos demana una mica més d'ànima,
la vida no para.
Mentre el temps accelera i demana pressa,
jo em nego, faig temps, visc,
la vida és tan rara.
Mentre tothom espera la cura del mal,
i la bogeria fingeix que tot això és normal,
jo fingeixo tenir paciència.
El món gira cada cop més de pressa,
la gent espera del món i el món den nosaltres
un xic més de paciència.
És temps el que cal per adonar-se'n?
Tenim aquest temps per perdre'l?
I a qui li importa?
La vida és tan rara (Tan rara).
Fins i tot quan tot demana una mica més de calma,
fins quan el cos demana una mica més d'ànima,
ho sé,la vida no para. (la vida no para, no).
És temps el que cal per adonar-se'n?
Tenim aquest temps per perdre'l?
I a qui li importa?
La vida és tan rara (Tan rara).
Fins i tot quan tot demana una mica més de calma,
fins quan el cos demana una mica més d'ànima,
ho sé,la vida no para. (la vida no para, no... La vida no para).