Fa que veni al bòrd de l'aiga dempuèi qui'ieu ai memòria e jamai pas ai sabut perqué.
Ieu vòli poder èsser una bona filha, mas aquela aiga d'aicí l'isla me crida e sabi pas qué far.
Cada nòu desvii, cada nòu camin, cada nòva val me pòrta totjorn aicí.
En lo luòc que sabi que pòdi pas venir mas ont ieu vòli èsser...
Vesi lo ponch ont lo cèl tròba la mar e me crida. Ieu i vòli anar mas sabi pas ont va.
Se lo vent que m'empenh cap la mar m'acompanha saurai ont va, se me'n vau pòdi pas saber ont arribarai.
Ieu sabi que totes dins aquela isla es eroses dins aquela isla. I a pas res inesperat.
Ieu sabi que totes dins aquela isla an un trabalh aicí l'isla. M'i ai de tanben poder adaptar.
Los pòdi dirigir, pòdi portat la ròda. Pòdi aténher far aquel luòc melhor.
Mas una votz dins totjorn me ditz que pas. Mas qué passa amb ieu?
Vesi la lutz a lúder en la mar, me cèga. S'endintra al còr sabi pas fins ont.
E la lutz qu'ieu vesi me crida "vèni me veire"
E diga me ja, qué i a al delà d'aquel ponch d'ailà.
Lo ponch ont lo cèl tròba la mar e me crida. Ieu i vòli anar mas sabi pas ont va.
Se lo vent que m'empenh cap la mar m'acompanha, ieu saurai lèu ont anarai!