Hola, mare!
que em vas donar la llibertat,
fes callar les meves lllàgrimes,
fes que neixi un altre cop.
fes callar, també,
el dolor d'aquesta nostàgia.
deixa'm quedar
mirant la teva mirada,
deixa'm quedar
mirant la teva mirada.
Sóc filla de la distància
que del mar la lluna té.
El carrer de la meva infantesa
va ser la falda de la meva mare.
Vaig buscar vida, vaig cantar càlid
a la platja del meu dolor,
que un bon fill torna a casa
si a casa hi té amor.
Sóc de la terra de les cançons,
del sentir de la meva gent,
que en un dia de set sols
la llum de la lluna es torna més càlida.