Adesiara em sorprenc,
t'invento una mica, et dónes un xic...
Adesiara perdo el fil, potser no hi ets pas!
No tens pas nom: qui et creu, flor de nenúfar?
Dures un instant...
Adesiara, esglaies,
ho prens tot i no et faig parar pas...
Amor, que no has donat res al món,
quan ton esguard arribarà,
serà el dolor d'un crescendo,
serà com veure's per dins.
Amor, que no has donat res al món,
quan aquesta alba esclatarà,
serà la fi de cada estrella,
serà com caure a terra...
Adesiara m'aturo;
fulles al vent, vinc per tu...
Ets una celest melodia,
ho canviaràs tot per un instant...
Amor, que no has donat res al món,
quan l'estiu arribarà,
serà el dolor d'un crescendo,
serà com tenir-te dins un altre cop...
Adesiara, penso en tu;
mous tots els meus límits!
Amor, què n'és de bonic, donar-te al món...!
Amor, què n'és de bonic, donar-se al món!
Quan aquesta alba esclatarà,
viuré dins el foc d'una estrella
per deixar, amb tu, la terra...