Que la teva cara sigui un oceà,
eh eh, lalalalala
Faig més pel que vindrà que pel que ha de ser:
veig que no tinc res clar del cert.
Que el cel obert és fosc
i dic més del que sé.
Que el cel obert és fosc.
(Ge, ge) Genero més amor amb la tremolor del terra.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega
i em sobra neguit, necessito més paraules
per escriure’t aquest crit que puja i que s’enfila amunt.
Sacsejar-te el cos i fer fora les pors,
Veure el tors com marxa, tremolar amb el món,
Guspires de foc i onades de calor
mirar-te a la cara i que sigui oceà!
Que la teva cara sigui un oceà,
eh eh, lalalalala
T’estàs equivocant, però vas pel camí correcte.
Sempre amb les mans en blanc, sempre amb les mans obertes.
Tens (tens) les cames “rajades” de tant jardí blanc.
Com et diria que t’estimo, que t’estimo quan
Genero més amor amb la tremolor del terra.
Sento que estic viva, sento que el meu cos batega
i em sobra neguit, necessito més paraules
per descriure’t aquest crit que puja i que s’enfila amunt.
Sacsejar-te el cos i fer fora les pors,
Veure el tors com marxa, tremolar amb el món,
Guspires de foc i onades de calor
mirar-te a la cara i que sigui oceà
Sacsejar-te el coOOOOOOOOOOs
Fer fora les poOOOOOOOOOORs