Perquè era Novembre,
Un dia de gràcia
Vingueres a aprendre
I, al final, vas ensenyar-me.
Prim com un fil, cosires
L'Atlàntic amb el meu mar petit!
Perquè era Novembre...
Aquella nit, tu eres el gran sacerdot
Fent i desfent paraules
Amb els teus acords:
Tu eres llum, eres por, eres pau i foscor...
Ara dolç o amargant, ara fràgil diamant!
Després vaig venir vora teu;
Vàrem percebre en un moment
Que compartíem un tresor.
És tan senzill ajuntar les veus
Quan un mateix batec, commou
Ritmes i fibres de cançons...
Perquè era Novembre...
Perquè la guitarra...
Perquè cal entendre quan s'està
Enmig d'un miracle.
Perquè el temps no ha allunyat
Les nostres veus: podem cantar junts!
Perquè era Novembre...
Només els ulls et brillen més que les dents
I cantes molt endins,
Perquè així voles més lluny
Tens el foc, dius el vers, ets un tendre pervers...
Vent i pluja, amargant, pell ardent de l'amant!
Jo et deixaré: faig un camí,
Però em fa feliç veure't aquí,
Omplint l'espai amb les cançons.
Giraré el cap quan sigui lluny,
Pregant als déus que cap escull
Deturi el rumb que duu el teu cor...
Perquè era Novembre,
Un dia de gràcia
Vingueres a aprendre
I, al final, vas ensenyar-me.
Prim com un fil, cosires
L'Atlàntic amb el meu mar petit!
Perquè era Novembre...
Perquè la guitarra...
Perquè cal entendre quan s'està
Enmig d'un miracle.
Perquè no ha allunyat
Les nostres veus: podem cantar a futur!
Perquè era Novembre...
Perquè era Novembre...
Perquè era Novembre!