Si el nostre amor és
un altre malencert,
no me la cobraré amb tu,
amb ell, ni amb el vent.
Car he estat jo
qui et va fer aixecar el cap;
com no et vaig comprar pas
i ara, no et venc pas.
Tu, bella i trista tu,
Em vas dir quan et vaig deixar:
«No es pot pas morir per dins»,
i tot morint, vaig anar-me'n...
Ara sóc aquí,
després d'un any he entès que
no es pot pas morir per dins
i jo moria sense tu!
Abraça'm tu també...
Hi ha massa gent;
si no el faria,
l'amor, aquí a l'estació.
Però no hi restis, enllà,
tot malgastant els minuts.
El món, tu ho saps,
és dels enamorats.
Tu, a qui amagues, tu?
Si n'hi ha un d'altre, digue-ho suara aquí!
No es pot pas morir per dins
i somriure així.
També sense mi,
bella sí, mes trista no ho seràs pas;
no es pot pas morir per dins
i si romangués, jo moriria.
Un puntet, tu...
La teva història, la voldria escriure,
però no es pot pas morir per dins
i si romangués, jo moriria!
Uh uh uh...