Anna: Bufa el vent fred amb gran alegria
I ens fem vells cada dia,
I en el cel, el vent empeny els núvols de tardor.
La carbassa ja és adob per la terra.
Olaf: I la fulla és una trista desferra.
Anna: Cal confiar en allò que no canvia mai.
Sí! No tot canviarà,
Com l’escalf de la teva mà.
Sempre quedarà
Anna i Olaf: El plaer de poder amb tu estar
Anna: O bé el mur tan dret d’aquesta paret,
Creu-me, ho sé segur
No tot canviarà
Com el fet que jo estic bé amb tu.
Kristoff: Les fulles comencen a caure,
El futur deu voler-me complaure.
Què vols dir, que aquesta nit tu t’agenollaràs per fi?
Sí, però ja saps que jo mai no he sigut gens bo
En coses com anells i tot això
Ja sé que pots fer: deixar això de l’amor per mi.
Sí! No tot canviarà,
Com l’amor que a mi em fa vibrar.
Sempre quedarà
Que amb un ren mai has de pregar.
Però m’hi esforçaré, sé que ho podré fer
Ja ho tinc, ara ja és segur!
Oi?
No tot canviarà
La pressió, Sven, és ara amb tu.
Elsa: El vent s’inquieta
Potser és per això que el sento aquest crit.
No sé què passa,
No vull cap canvi ni gros, ni petit.
Són temps preciosos,
No els puc deixar escapar.
No puc aturar-los,
Però sí que el dia puc aprofitar!
Cor: El vent bufa amb gran alegría.
Olaf: I us feu vells, molt més vells cada dia.
Anna i Kristoff: Hem d'acceptar els obsequis d’aquest cel de tardor.
Cor: Sempre hi haurà en el regne riquesa,
Ballem, celebrem la grandesa!
Elsa: I la bandera d’Arendelle lluirà amb esplendor!
Anna: Lluirà amb esplendor!
Cor: Lluirà amb esplendor!
Lluirà amb esplendor!
No tot canviarà,
Tanca els ulls i el temps ja ha volat.
Sempre quedarà
El que el passat no s’haurà emportat!
Que tinguem la sort
De viure en confort
Vola el temps, és segur.
No tot canviarà.
Anna: I jo ara m’abraço a tu
Elsa: Ara m’abraço a tu
Olaf: Ara m’abraço a tu
Kristoff: Ara m’abraço a tu
Anna: Jo ara m’abraço a tu.