No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Tinc el desig de tu.
Certs dies, certes nits, em passen certes coses:
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria!
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria...
No puc dir el tu nom. Car, si el dic, l'he de dir
Amb certa negligència... No puc dir el teu nom!
No és un desig tant sols sexual, conjugal...
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
I del cel, i del càntir, i el pitxer, i l'argila.
D'ésser i ésser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta!
No puc dir el teu nom...