Si a l'infern he de cremat per perdre't,
que vagin començant per quan arribi.
perquè això que t'ofereixo no t'ho mereixes,
no puc seguir.
Vessaré una lletra per a que la tinguis,
i seguiran sent dues copes a la taula,
encara que no hi siguis al final m'hi acostumaré, nooooo...
no m'estimis, no m'estimis,
no m'estimis, que no m'estimis.
Perquè la teva manera d'estimar és morir,
el teu mode de sentir, matar,
i em deixava per tu,
perquè la teva manera d'estimar és morir,
el teu mode de sentir matar,
i em deixava per tu, aaahh...
aaahh...
A la teva vida seré només una gota d'aigua,
tot i així em vaig deixar inundar per la teva marea,
que en el teu silenci no et trobis a tu mateix
per no fer-te por.
I no et culpo tu no n'ets conscient,
tens l'altre meitat de màgia que em perd,
i viuràs en mi fins que deixi d'existir
la meva veu, no m'estimis, no m'estimis,
no m'estimis, que no m'estimis.
Perquè la teva manera d'estimar és morir,
el teu mode de sentir, matar,
i em deixava per tu,
perquè la teva manera d'estimar és morir,
el teu mode de sentir, matar,
i em deixava per tu,
que no m'estimis....
si a l'infern he de morir per perdre't...
que vagin començant, que arribi,
que arribi, que arribi....
no m'estimis.