Si et preguntes perquè tot va començar,
si sovint no recordes que t'ha passat;
quan et penses que el món es pot enfonsar,
quan no hi ha cap amic per poder parlar.
Ves! Busca l'horitzó:
obre pas a la claror!
No vulguis patir més,
que la vida és tot el que tens!
I si et penses que tot va malament,
si ara els dies s'escapen sense voler...
Quan l'angoixa t'apreta i no saps què fer,
quan et sembla que tot va contracorrent.
Has trepitjat masses il·lusions:
tot ho perds, no et queda res...
Tot són preguntes; no saps què fer!
Quin mal pas va ser el primer?
Si et preguntes perquè tot va començar,
si sovint no recordes que t'ha passat;
quan et penses que el món es pot enfonsar,
quan no hi ha cap amic per poder parlar.
Mira'm al fons dels ulls:
deixa que t'abraci fort!
Vine, no esperis més:
potser ara, et trobaràs millor...
Ves! Busca l'horitzó:
obre pas a la claror!
No vulguis patir més,
que la vida és tot el que tens!
Cada matí voldries plorar...
Et venen ganes de marxar.
Tot el que vols és tornar a començar:
tornar volar...
S'escriu plorant!
Si et preguntes perquè tot va malament,
si ara els dies s'escapen sense voler...
Quan l'angoixa t'apreta i no saps què fer,
quan et sembla que tot va contracorrent.
No! No!
No és massa tard, no!
Mai! Mai!
No, mai no és tard, no!
No és massa tard, no!