No conec pas la mar
Però, si és la seva verdor
Com la verdor nostra
Del canyar,
I si enllà no aconsegueixen pas,
Com ací, els ulls
A veure'n la fi
I hom sent, llavors,
Una angoixa estranya
Per sa immensitat...
Sí que la conec, la mar...
Sí que la conec, la mar...
Sí que la conec, la mar...
Quan, els vespres,
Arriba el vent del Sud
I comença a bufar,
I a mi em sembla
Que s'omple d'onades
El canyar,
A la muntanya
On hi trobo sopluig,
Dic el meu cant...
Dic el meu cant...!
No conec pas la mar
Però, si és la seva verdor
Com la verdor nostra
Del canyar...
Sí que la conec, la mar...
Sí que la conec, la mar...
Sí que la conec, la mar...