Voldríem veure'ns en el nostre espai,
el teu paratge preferit.
Recorrerem la nit per ser més forts
i anar més lluny, desterrar la nostra por.
Ballarem quan tu vulgues ballar,
i ens direm: «tu deixat portar».
Farem del fred calor.
Si la lluna ens mira inquieta
perquè no sap el que volem,
reflexarem la llum.
Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.
Respirar-nos lentament.
Pintaré el teu nom a la paret,
fins la victòria sempre juntes
com dos bojos en clandestinitat,
cridant a veus, entre aquesta boira densa.
Ballarem quan tu vulgues ballar,
i ens direm: «tu deixat portar».
Farem del fred calor.
Si la lluna ens mira inquieta
perquè no sap el que volem,
reflexarem la llum.
Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.
Respirar-nos lentament.
I seguim ballant,
baix d'aquest mantell estel·lar, punys amunt.
No hi ha temps per al plor,
perquè al teu costat la por mai no és al meu bàndol.
Canto, perquè el crit no és prou,
i l'esperança al meu plat va minvant.
Demà no sé, però avui la victòria és nostra,
als teus ulls vaig veure el camí i la resposta.
Corre, desperta, que ha arribat el nostre dia,
treu les teves forces, la teva ràbia i la teva alegria.
Anem a declarar-nos en rebel·lia
i acabarem al teu llit o a comissaria.
Tu ets rebel·lia atrevida,
ets la gasa que va saber tancar la meva ferida,
i tot i que demà m'acomiade, respira.
Avui és sempre encara.
El fred se'ns fica al cos,
però dins del cor, la flama esclata;
espurna d'un gran foc que mai no mor,
que mai s'apaga.
Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.
Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.
I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.
(Alçarem els punys en una mar de veus)
Resistirem per provocar calor, calor.
(en una mar de veus)
Resistirem per provocar calor, calor.