La Maria i el Marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell.
Ella emplena un crucigrama.
Ai, Maria,
Ai, Marcel,
qui s’acosta a parlar amb l’altre?
qui s’arrisca a fracassar?
qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar.
Ella se’l vol endur a casa.
Et convidaria a vi,
seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local
la nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.
El Marcel allarga el braç.
La Maria somriu a l’aire.
Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril,
no s’està enlloc com a casa (x8)