Ànima morta [Sardinian [northern dialects] translation]

N'eren dos, d'enamorats

qui estaven fora de si:

l'un va heure d'anar a la guerra...

L'altre, va heure de morir.

Quan hi torna, de la guerra,

troba l'amor enterrada!

Ja n'agafa la guitarra

i a la sepultura anava...

Quan hi és, a la sepultura,

ja se'n posava, a tocar...

Quan hi és a la sepultura,

ja se'n posava, a cantar...

Desperta't, ànima morta!

Desperta-te'n, de ton son!

Que si d'ell no te n'emportes

Te'n faré despertar jo!

Per l'amor que me'n portaves,

no m'hi vinguis, a cercar!

Doncs, si tu ara em veiéssis,

de por et faria marxar...

Tu, de por, no me'n faries

ni jo te'n faria a tu!

Perquè, tot seguit, vindria

a la sepultura amb tu.

A la pedra de la tomba

tres ratlles hi vaig escriure:

«Jo en sóc morta, per l'amor!

Sense l'amor no es pot viure.»

La ra la ra la la la...