Niepokonani [Catalan translation]

Quan s’hauran apagat les emocions

com la pols després d’una gran batalla,

quan no es pot de cap manera

retirar les paraules cridades,

s’hauria de baixar de la barricada

al silenci de les vergonyoses banderes blanques

o, similar a una roca,

vessar la sal a les ferides

i resistir sol, com una estàtua d’orgull?

Quan algú que és la meva llum

s’apaga de sobte al mig del dia,

quan a la carretera, rere la corba,

enfronto el meu destí,

hauria de deixar-me abatre

mentre m’empasso el dolor de la ràbia impotent,

o gaudir de cada moment,

creure fins a la fi que

em van escriure un altre destí?

Nedem a través de la gran Babilònia

fins que no ens pesqui l’amor.

En un remolí dels sentits podem durar

invencibles

abans que se’ns apagui la flama,

abans de poder mesurar amb una cullereta

l’oceà dels nostres somnis.

S’ha de saber quan baixar de l’escenari

invencibles,

brillar com un diamant enmig de la fullaraca,

ser l’enigma que ningú

aconseguirà endevinar abans que s’esgoti el temps.