On és el teu riure alegre
i la tranquil•litat sobre cada dia?
On són les llàgrimes de felicitat?
Segueixes preguntant perquè penses que ho sé.
Tornada: Atura’m, no em deixis anar.
T’oblidaré, no quedarà res més.
Ombres a la boira, com trobaré el camí?
Demà no hi haurà ningú; avui encara existim.
On és el teu xiuxiueig desitjós
que et sempre arraulia fins que dormies?
Avui vols dividir-ho tot,
però no es pot tallar l’amor per la meitat.
Tornada: Atura’m, no em deixis anar.
T’oblidaré, no quedarà res més.
Ombres a la boira, com trobaré el camí?
Demà no hi haurà ningú; avui encara existim.
On és això? No em preguntis més.
Realment no ho sé.
On és això? Potser dins de nosaltres,
potser aquí.
Tornada: Atura’m, no em deixis anar.
T’oblidaré, no quedarà res més.
Ombres a la boira, com trobaré el camí?
Demà no hi haurà ningú; avui encara existim.
Atura’m…
Ombres a la boira, com trobaré el camí?
Avui encara existim.