Torne a sorprendre, el matí que va
Lentament baixant a la ciutat
Amb el mant gris, de la pluja d'abril
Peus nus i el sol en les butxaques
Cantant una nova cançó
Ni tu ni ningú podrà llevar-m'ho de la ment
Ni tu ni ningú sabrà el mal que em fas a voltes
Hi ha coses del cor, que la raó no entén
I dol, i dol, i dol...
Fa temps ja que quedaren arrere
L'olor i el sabor del teu record
Però porte encara, com rajos de llum
Eixes cartes d'amor que des de lluny
Detenen la meua respiració
Ni tu ni ningú podrà llevar-m'ho de la ment
Ni tu ni ningú sabrà el mal que em fas a voltes
Hi ha coses del cor, que la raó no entén
I dol, i dol, i dol
Ni tu ni ningú podrà llevar-m'ho de la ment
Hi ha coses del cor, que la raó no entén
I ací estic
Sóc una milotxa, sempre disposta a anar
On quiera que estés, no me olvides
Ni tu ni ningú podrà llevar-m'ho de la ment
Ni tu ni ningú sabrà el mal que em fas a voltes
(Ni tu ni ningú podrà llevar-m'ho de la ment) llevar-m'ho de la ment
(Hi ha coses del cor, que la raó no entén)
Ni tu ni ningú podrà llevar-m'ho de la ment
(I dol, i dol), i dol