Abans que haguéssim nascut
Et vaig demanar que triessis el color dels meus ulls
Però les nostres ànimes eren joves
I no havien caigut mai a terra
Tot allò que havia vist era el cel
Així doncs vas triar per mi el blau
Pensaments llençats al vent
Com cartes a ampolles dutes per les onades
Colpejat pel temps amb el cor fet miques
Encara espero a arribar a la vora del mar
Has esperat a que et digués el que sento
Però a l'eternitat no hi ha temps
Per això he triat estimar-te
Com un simple mundà
Vaig creure que moriria de set
Esperant la meva ànima bessona
Però ens vam prometre
Que ens veuríem de nou, fa molt
Abans que haguéssim nascut
Potser, potser, la posta de sol
Només n'és la sortida vista des del darrere
Potser, potser, en un altra vida ens retrobarem
I aprendrem a ser feliços
Admirant dues sortides de sol al dia
D'entre milions de llums i persones
Sé que et creuaràs al meu camí
Sé que ens retrobarem algun cop
L'ànima només coneix una llengua
Cerco a la meva vida un propòsit
Als teus ulls un aixopluc
Perdut en records
En què encara no he estat