On deu ser, que no torna,
El que tant estimo i que no puc oblidar?
És per massa estimar-lo...
Per massa donar...
I així m'ho ha volgut pagar!
Potser vaig parlar-li poc
I no li vaig dir prou clar...
Vaig tractar-lo massa bé
O, qui sap! Potser
El vaig fer enutjar...
Però si torna, no sé pas què fer!
Si girar-me i dir-li: «No!»
Si a la porta ara truqués,
Si en aquest moment tornés
A mi...
Potser es troba massa sol
I, a les nits, tot avorrit,
Caminant va pels carrers
O qui sap! Potser
Riu totes les nits!
Vaig tractar-lo com si fos un nen;
Vaig mimar-lo massa temps.
Li diria això i molt més,
Si en aquest moment tornés
A mi.
Tinc el dubte de si això ha passat
Només per culpa meva.
Fa vergonya de pensar
Que l'he perdut, sense ni entendre'l!
Però vam viure massa junts:
L'estimava per no-res.
Ni tan sols no hi vaig pensar,
Que un es pot cansar
De sentir-se pres!
El renyava i el mimava tant...
El volia massa meu!
Tornaria a fer el mateix
Si en aquest moment tornés
A mi.
Però altre cop ho faria
Si en aquest moment
Tornés...