Potser mai, en cap moment, no has pensat
En la vida, què vols fer de veritat.
Ni tampoc a mi no m'has preguntat
Què m'agradaria fer.
Si sabessis com voldria que fos
Tot el temps, per a tu i per a mi, lluminós!
Dies, nits que han de venir, per tots dos...
Viure amb tu per sempre més!
Sabent que ets sempre amb mi,
La vida em somriurà : saps que sí!
I et vull, d'ara endavant, ajudar.
Vull passar amb tu els moments callats,
Quan et sents trist,
I quan et brilla als ulls la il·lusió,
I quan et veig feliç.
Potser mai, en cap moment, no has pensat
Que, en la vida, cal portar al teu costat
Un amor qui sap com ets de veritat;
Un amor cert com el meu.
Si ho pensessis, jo sé
Que sabries, sense dubtes, què fer
I faries, pel demà, un nou camí,
Amor, de tu... I de mi...