Quan les fulles cauen i hom encara hi resta, aquí,
una llavoreta mor per poder reviure.
Quan la pluja em regalima per la galta
tu m'eixugues les llàgrimes amb el teu vent.
Llavors veig l'amor que mostres envers mi;
llavors sento la vida que emana de tu...
Quan la pluja em regalima per la galta,
llavors sé que m'estimes.
Com el cel al voltant de la terra, els teus mots romanen
i em guien pel camí que he escollit.
Tal i com la llum de l'alba m'ajuda
tu reforces les febleses del meu esperit.
És llavors que veig l'amor que emana de tu;
llavors sento la vida que hi ha dins meu.
Com el cel al voltant de la terra, els teus mots romanen
i llavors, sé que m'estimes.
(L'amor és allò que n'és més, de fort)
L'amor és allò que n'és més, de fort
(Va més enllà de la mort, per mi)
Va més enllà de la mort, per mi
(Em purifica de nou)
Em purifica de nou
i llavors, sé que m'estimes.
Tu m'estimes...
Ooh, ooh, oooh
Jo t'ho donaré tot,
mai et deixaré...
Ara veig l'amor que mostres envers mi;
ara sento la vida que emana de tu...
Quan les fulles cauen i hom encara hi resta, aquí,
llavors sé que m'estimes!