Encara que a escola siguis dels últims
i per això et castiguin,
si els teus amics et llancen al terra,
tanca els punys, no ploris.
La vida té alts i baixos, ja veuràs.
Quan siguis gran ho entendràs,
val molt més riure que plorar.
El millor és cantar!
Fins i tot si l’amor et va abandonar
i la fortuna es va apartar,
si el teu treball no et dóna pel teu pa,
tingues esperança, no ploris.
La vida té alts i baixos, ja veuràs.
Quan siguis vell ho entendràs,
val molt més riure que plorar.
El millor és cantar!
Fins i tot si el teu cos ja està molt cansat,
si el teu cabell s'ha emblanquit,
i, sense els teus fills, en aquesta solitud,
neteja't les llàgrimes, no ploris.
La vida té alts i baixos, ho saps bé.
A la teva edat ja no tens ningú,
val molt més riure que plorar.
El millor és cantar!
Neteja't les llàgrimes, no ploris, no.