Muntanyes regalades
són les del Canigó,
que tot l'Estiu floreixen;
Primavera i Tardor!
Deu-me l'amor, minyona!
Deu-me la vostra amor!
Deu-me l'amor, minyona!
Deu-me la vostra amor...
El pare m'ha casada
Amb un pobre pastor
Qui em fa guardar les cabres
I em fa guaitar els moltons.
Jo, qui no l'aimo gaire;
Jo, qui no l'aimo, no!
Jo, qui no l'aimo gaire,
La vida del pastor!
Ell se'n va a la muntanya,
Jo resto al Rosselló.
Ell beu de l'aigua fresca;
Jo bec vi del millor.
Jo, qui no l'aimo gaire;
Jo, qui no l'aimo, no!
Jo, qui no l'aimo gaire,
La vida del pastor!