No hi ha res d'especial
En dues dones qui es donen la mà.
El matís ve després,
Quan ho fan sota les estovalles.
Després, totes soles, sense res a perdre
Després de les mans, hi va la resta de la pell.
Un amor per amagar
Encara si, a pèl, no hi ha pas on amagar-lo;
El disfressen d'amistat
Quan surt a fer un tomb per la ciutat.
Una opina que allò no n'està pas, de bé;
L'a'tra opina que què s'hi pot fer...
I allò que opini la resta, tant els hi fa!
Qui atura coloms en ple vol
Quan volen arran de terra?
Dona contra dona...
No estic pas per la tasca
De gitar-les-hi la primera pedra.
Si errés l'ocasió
I me les trobés llavi amb llavi per la sala.
Ni tant sols gosaria tossir;
Si no em plau pas, ja sé el que em cal fer
Car, amb les meves pedres, elles fan la seva paret!
Qui atura coloms en ple vol
Quan volen arran de terra?
Dona contra dona...
Una opina que allò no n'està pas, de bé;
L'a'tra opina que què s'hi pot fer...
I allò que opini la resta, tant els hi fa!
Qui atura coloms en ple vol
Quan volen arran de terra?
Dona contra dona...
Qui atura coloms en ple vol
Quan volen arran de terra?
Dona contra dona...