Mourir pour des idées [Catalan translation]

Morir per una idea, la idea és excelent.

Per no haver-la tingut, sóc gairebé un difunt,

ja que els qui la tenien -un fotimer de gent-

llançant udols de llop em van saltar al damunt.

I em van saber convèncer, i van clavar una empenta

a la musa insolent que viu en el meu pis,

fent-li abjurar l’error, però amb un lleu matís:

morim per una idea, d’acord, p’rò de mort lenta.

D’acord, p’rò de mort lenta.

‎

Si el fet és que ningú no perd res amb l’espera,

més val no tenir pressa per ‘nar a jeure al taüt.

La idea per la qual mor qui corre i s’esvera,

si avui té algun valor, demà ja l’ha perdut.

I és que si hi ha una cosa amarga, que hom lamenta,

és retre a Déu l’esp’rit, i adonar-te en morir

que t’has equivocat d’idea i de camí.

Morim per una idea, d’acord, p’rò de mort lenta.

D’acord, p’rò de mort lenta.

‎

Tots els xerraires que prediquen el martiri

s’hi troben tan bé, aquí, que els sap greu de marxar.

Morir per una idea els duu fins al deliri,

sols viuen per a això, no se’n saben privar.

Aquí i arreu, sovint n’hi ha algun que fins rebenta

els rècords que a la Bíblia han homologat els vells.

D’això en podem concloure que es deuen dir entre ells:

‎“Morim per una idea, d’acord, p’rò de mort lenta.

D’acord, p’rò de mort lenta.”

‎

D’idees que reclamin el suprem sacrifici,

no importa quina secta en té tot un gavadal.

I aquest és el dilema de qualsevol novici:

‎“Morim, d’acord. P’rò quina idea bé s’ho val?”

Com totes semblen filles d’una única placenta,

quan les veu arribar amb els seus estendards,

el savi, tot dubtant, raneja cent forats.

Morim per una idea, d’acord, p’rò de mort lenta.

D’acord, p’rò de mort lenta.

‎

I encara, si bastés amb unes hecatombes

perquè tot canviés i tothom fos feliç...

Com que a cada segon neixen milers de tombes,

aquest món a hores d’ara ja fóra un Paradís.

P’rò l’Edat d’Or s’ajorna, encara no és calenta.

Els déus assedegats mai semblen tenir prou,

i el vencedor és la Mort, que sempre surt de l’ou.

Morim per una idea, d’acord, p’rò de mort lenta.

D’acord, p’rò de mort lenta.

‎

Vosaltres, calafocs, apòstols de la gesta,

si tant voleu morir, podeu passar els primers.

Però si us plau, recony, deixeu viure la resta:

la vida és l’únic luxe que troben pels carrers.

I és que la Mort vigila, sempre sagaç i atenta,

i mai no ha demanat que li aguantin la falç.

Prou de dansa macabra entorn dels cadafals!

Morim per una idea, d’acord, p’rò de mort lenta.

D’acord, p’rò de mort lenta.‎