El darrer cop que ella va veure'l
arrossegat per l'ombra de la lluna.
Va morir tot amoïnat i neguitós,
arrossegat per l'ombra de la lluna.
Perdut dins un riu el dissabte al vespre passat
molt lluny, al més enllà.
Va quedar atrapat en una batalla desesperada
i ella no va poguer sobremuntar-ho pas.
Els arbres que xiuxiuegen al capvespre
arrossegats per l'ombra de la lluna,
canten una cançó de dol i planys
arrossegats per l'ombra de la lluna.
Ella sols va veure la silueta d'una arma
molt lluny, de més enllà.
Un fugitiu va abatre'l amb sis trets
i ella no va poguer sobremuntar-ho pas.
Resto aquí
i prego
que et trobaré al Cel, que és ben lluny.
Resto aquí
i prego
que t'hi veuré, al Cel, un bon dia.
Les quatre de la matinada
arrossegades per l'ombra de la lluna.
He contemplat com la teva visió es formava
arrossegada per l'ombra de la lluna.
Els estels progressen lentament dins la nit argentada
molt lluny, al més enllà.
Què hi vindràs, a parlar amb mi, aquesta nit?
Mes ella no va poguer sobremuntar-ho pas.
Resto aquí
i prego
que et trobaré al Cel, que és ben lluny.
Resto aquí
i prego
que t'hi veuré, al Cel, un bon dia.
Molt lluny, fins al més enllà...
Dut per cinc-cents i cinc homes,
la nit era xafogosa, però l'aire n'era, de viu
i encara així, ella no va poguer sobremuntar-ho pas.
Arrossegat per l'ombra de la lluna...
Arrossegat per l'ombra de la lluna...
Molt lluny, fins al més enllà...