Jo no sé com has guardat
La bellesa entre l'infern,
Ni com vas poder fugir
De l'horror qui t'ha esquinçat.
Quan et llepo les ferides
Veig, al fons del teu esguard,
El que no puc esborrar:
Que hem nascut en mons a part!
La la-la, la la-ra la la-la...
Més enllà dels oceans,
Més enllà del crit del mar,
On la pluja té l'arrel
Beneïda per Al·là.
On la lluna cau dels estels
Sobre un món empolsegat,
S'hi han trobat els nostres cors
En un pont que hem aixecat...
La la-la, la la-ra la la-la...
D'aquest temps que ens ha tocat
No serveix la veritat:
Fem un temps pel nostre amor
Ple de vida entre la mort!
Acompanyen els estels
El camí que hem inventat...
El teu cor amb el meu cor,
Per damunt dels mons a part!
La la-la, la la-ra la la-la...
Amb la sang i la foscor
Que hem après a tuejar,
No tenim altre moment:
No l'hem pogut triar,
La tristesa de la mort
Dels nostres mons separats,
Prò que doni el nostre amor
Tot allò que pot donar!
Tot allò que pot donar...
Tot allò que pot donar...
La la-la, la la-ra la la-la...