Vaig conèixer el món sense mirar a través dels teus ulls.
Existeixen universos que xoquen.
La veritat és que som indiferents, massa distrets.
És complicat admetre els errors.
T’esperaré, t’escriuré, et perdré
encara mil vegades i encara…
T’oblidaré, et reveuré, t’abraçaré
de nou per recomençar.
Vaig imaginar l’espai més profund dins dels teus ulls.
Vaig veure les estrelles que s’encendien i explotaven.
La veritat és que som diferents, massa distants;
planetes que s’atreuen i s’uneixen.
T’esperaré, t’escriuré, et perdré
encara mil vegades i encara…
T’oblidaré, et reveuré, t’abraçaré
de nou per recomençar.
T’esperaré, t’escriuré, et perdré
encara mil vegades i encara…
T’oblidaré, et reveuré, t’abraçaré
de nou per recomençar.
(T’esperaré, t’escriuré, et perdré
encara mil vegades i encara…
T’oblidaré, et reveuré, t’abraçaré
de nou per recomençar.)
(T’esperaré, t’escriuré, et perdré
encara mil vegades i encara…
T’oblidaré, et reveuré, t’abraçaré
de nou per recomençar.)