Al record d'Ulisses, qui ensenyà a la terra
la passió primera de fer-se a la mar.
Al jardí d'escuma que envolta el viatge,
cada cop que l'home torna a navegar.
Al vaixell que passa amb la vela estesa:
la sola bandera que ha tingut la mar!
Al cel de gavines coronant les barques,
cada cop que tornen... Hola! Merhaba!
Al dofí que muda la rancor per dansa
i, quan veu la barca, corre a saludar.
A la pau que deixa un temps de bonança
a la mar cansada: Hola! Merhaba!
A la veu salada que va dir a la terra:
«tu ets la meva filla, no ho oblidis mai!»
Al país que encara obre la frontera
a la mar mestissa... Hola! Merhaba!