Vaig nèixer aquest matí,
Em dic Mercy,
al mig de la mar
entre dos països, Mercy
Fou un llarg camí i la meva mare el va prendre.
ella em tenia a la pell, vuit mesos i mig.
Oh sí, vuit mesos i mig.
Vam sortir de casa, fou la guerra.
Clar que ella tenia raó, no hi havia res a perdre.
Oh no, excepte la vida.
Vaig nèixer aquest matí,
Em dic Mercy,.
Em varen donar la mà
I sóc viva.
Jo sóc tots aquests nens
Que el mar ha pres.
Viviré cent mil anys.
Em dic Mercy.
I allà, davant els nostres ulls, hi era l'enemic,
Una immensitat blava pot ser infinita,
Però sí, en sabíem el preu.
Emergint d'una onada, un barc amic
Ha restaurat la oportunitat de la nostra supervivència.
Aqui és on vaig tenir el meu primer plor.
Vaig nèixer aquest matí.
Em dic Mercy,
Em varen donar la mà
I sóc viva.
Jo sóc tots aquests nens.
Que el mar ha pres.
Viviré cent mil anys.
Em dic Mercy.
Vaig néixer aquest matí.
Em dic Mercy.
Merci, merci, estic bé, merci.
Merci, merci, estic bé, merci.
Merci, merci, estic bé, merci.
Merci, merci, estic bé, merci.