Sud-americanes
Al vell fons de les faveles
I amb només 15 anys
Portant els seus fills en braços.
A les dones africanes
A qui res els resta felicitat
Que planten a la sorra un gra
Que mai creixerà.
Tenen com un do
Que força al respecte
Que força al perdó
Indies revoltades
Sobre la rastre de l'Indira
Ben lluny els porten les paraules
A totes les armes de combat
Mercès per ser
El que no serem mai
I malgrat això ens creiem perfectes
Però no són els homes qui manen el món
No, no són pas els homes qui manen el món
Mercès per ser
El que no farem mai
I per amar-nos tal com som
Però no són els homes qui manen el món
No, no són pas els homes qui manen el món
A les malaies
Però l'escola no és per tu
I malgrat això segueix sent la guardiana
Des dels nostres fills que fan la llei
I tants altres que pretitgen terra
A qui no se'ls deixa triar
I que les meues paraules restin en va
Si vull donar la meva veu
Elles els abandonen
El que força el respecte
El que força al perdó
Mercès per ser
El que no serem mai
I malgrat això ens creiem perfectes
Però no són els homes qui manen el món
No, no són pas els homes qui manen el món
Mercès per ser
El que no farem mai
I per amar-nos tal com som
Però no són els homes qui manen el món
No, no són pas els homes qui manen el món
El que no farem mai
I per amar-nos tal com som
El que no serem mai
I malgrat això ens creiem perfectes
Mercès per ser
El que no serem mai
I malgrat això ens creiem perfectes
Però no són els homes qui manen el món
No, no són pas els homes qui manen el món
Mercès per ser
El que no farem mai
I per amar-nos tal com som
Però no són els homes qui manen el món
No, no són pas els homes qui manen el món