Mercè,
Palma n'és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d'aquells carrers que clou la murada.
Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.
Mercè,
lluny d'aquells terrats
on els moixons s'estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.
Mercè,
taronges i flors damunt de la taula,
les gavines t'acompanyin
el lent caminar cap a l'hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen, mumare,
allunyar-me'n massa...