Mentre el món es mou,
Els dies van passant.
Si ara en ve un de nou,
Demà ja haurà marxat...
A l'ombra d'un miratge,
Perseguia el sol com un ocell d'Estiu.
Va volar més alt que tots:
Esperant la sort,
Somniava el més gran desig!
Però va atrapar-lo el temps
I, ara, el somni és un record;
De nit és un malson.
Tot l'esforç no va servir de res!
No n'hi ha prou amb ser el millor:
Així funciona el joc.
El present s'acaba en un moment...
Mentre el món es mou,
Els dies van passant.
Si ara en ve un de nou,
Demà se'n va...
Ella era selvatge:
Va cremar el seu cos per abraçar un estel!
Va cedir-li els seus colors,
Va donar-li el cor a canvi d'un tros de cel,
Sense esperar res més.
I ara que l'estel es fon,
També l'escombra el vent:
No només pots viure pels demés!
Cerca un pont de salvació,
Vol fer anar enrera el temps
Però va, com tots, portada pel corrent.
I és estrany, estrany... És estrany!
Mentre el món es mou,
Els dies van passant.
Si ara en ve un de nou,
Demà se'n va...
I és estrany, estrany... És estrany!
Mentre el món es mou,
Els dies van passant.
Si ara en ve un de nou,
Demà se'n va...
(Potser demà, tot s'acaba.)
I serà estrany...
(Es com l'ombra d'un miratge...)
I serà estrany...
(Potser demà, tot s'acaba.)
I serà estrany...
(Es com l'ombra d'un miratge...)
I serà estrany...
Mentre el món es mou,
Els dies van passant.
Si ara en ve un de nou,
Demà ja haurà marxat...
Mentre el món es mou,
Els dies van passant.
Si ara en ve un de nou,
Demà ja no hi serà...