Roman una estona a la línia, per que t'escolti encara una mica.
La distància és com vidre i m'ha fet sagnar la boca...
Roman una estona a la línia, per que et pugui viure encara:
Ofereix-me un instant per esborrar els quilòmetres!
Roman-hi una estona, a la línia...
Lluny de tu, com aguantar?
Com voldria haver-hi estat, allà
Per poder senzillament córrer
I destruir la presó del silenci!
Roman-hi una estona a la línia...
Roman un altre minut, que vull respirar cada paraula teva
M'he posat l'auricular contra el cor, per que resisteixi
Ah, resta una estona, si et plau...
La teva veu sona dins mon cos;
Juga com un vailet i et somnia...
Roman-hi una estona, a la línia...
Lluny de tu, com aguantar?
Com voldria haver-hi estat, allà
Per poder senzillament córrer
I destruir la presó del silenci!
Roman-hi una estona a la línia...